La sensació generalitzada és que la gent del món de la cultura viu molt bé: treballen poc, guanyen molt i a sobre, en molts casos, es fan famosos, els conviden a festes i lliguen sense cap esforç. Pot ser cert en un 0,5%. No més. Centrant-nos en la indústria editorial, el fet que s'ha augmentat fa anys la diversitat de títols que es publiquen, i no prou les vendes globals, ha significat que toquen menys diners per autor. Menys no vol dir passar de 100.000 euros anuals a 80.000. Menys pot voler dir arribar a ser desnonat del pis, a la indigència. Sí, com l'obrer acomiadat. Per tot plegat, cal agrair a la Generalitat que sigui pionera a l'Estat espanyol en un reconeixement més just dels drets d'autor. És un bon inici, tot i que falta molt camí per fer. Molt.