Opinió

L’APUNT

La guerra i la pau de Josep de Moner

Des de fa uns dies estic enganxat a una novel·la titulada Maria, guerra i pau, de Josep de Moner, que ha publicat Gregal. És una història de postguerra, narrada per una veu femenina en primera persona, que parla amb el lector com si li hagués escrit una carta. La nostàlgia del món del camp està descrita amb unes recreacions amb els termes del Pallars, que evoquen el paisatge i els costums. Potser no és original, però la bellesa del llenguatge i la nitidesa amb què exposa les petites anècdotes quotidianes demostren la perícia d’un narrador novell, bregat, però, en el camp del teatre i el periodisme. Només per les receptes ja entren ganes d’abandonar la ciutat i endinsar-se en el món de la Maria, no sé si perdut definitivament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.