Trenta anys després del col·lapse del sistema soviètic que va garantir l’hegemonia planetària de les democràcies liberals i del capitalisme, murs cada cop més alts amenacen la democràcia a les diverses fronteres. Separen la pobresa del benestar; les violències, de l’estat de dret, i la supervivència, de la vida en llibertat. Fan ciutadans de segona i de primera. S’aixequen a la frontera mexicana amb els Estats Units, a la marítima de la Unió Europea amb el Magrib, o a la continental europea amb l’Orient Mitjà, via xecs milionaris a Turquia. I més enllà dels físics, els murs de l’odi erigits per l’extrema dreta i el populisme. Merkel té tota la raó en dir que la democràcia cal defensar-la cada dia. A les urnes i a les altes instàncies europees, també.