Malgrat que molts s'esforçaran per negar-ho, tots portem un turista a dins que ens empeny a comportaments inevitables. A Berlín busquem l'atmosfera alternativa de Kreuzberg o la pulsió nocturna de Friedrichshain, però en algun moment acabarem passant també per la porta de Brandenburg. I encara més si és la nostra primera estada. Per tant, i com a guiris que som, no ens ha d'estranyar que qui ens visita s'amuntegui a la Sagrada Família o al parc Güell. El problema no és aquest. És saber si, més enllà d'això, Barcelona té una oferta diferent i prou encant a vendre. Un Kreuzberg o Prenzlauer Berg autòcton que hagi sabut preservar una autenticitat, enmig d'un model turístic cada cop més voraç. I no, la Barceloneta no val com a exemple. Fa uns anys potser sí, però ara ja no.