Amb un rècord d'entrades venudes, l'edició del festival de Sitges que s'ha clausurat aquest cap de setmana ha tornat a demostrar –per si feia falta– l'enorme capacitat de convocatòria d'aquesta festa del cinema fantàstic entès en el seu sentit més transversal i flexible (vorejant a vegades els límits d'allò que és discutible). Les dimensions orgiàstiques de la programació estan pensades per oferir un festí exhaustiu al públic i vendre com més entrades millor, encara que això no ho posi fàcil a l'hora de fer-ne una cobertura informativa i poder veure tots els films que participen a concurs. És una opció respectable, i, com es diu sovint entre la premsa i els habituals del festival, “no passa res; és Sitges”.