Amb la commemoració dels 40 anys de la mort del dictador, cal deixar clar, malauradament encara, que no s'ha rehabilitat la memòria de les víctimes de la dictadura feixista i que subsisteix una part de la seva herència. Però també cal apuntar que, si bé entre les víctimes del franquisme no n'hi ha de primera i de segona categoria, totes són víctimes per igual, a Catalunya la repressió va ser doble. Es va perseguir els opositors per demòcrates, com a la resta de l'Estat, però també per catalanistes. Per això, la tasca dels mestres que van reprendre l'ensenyament del català –com els del Tarragonès i l'Alt Camp que hem consultat– té una especial rellevància. Va més enllà de la lluita antifranquista. Perquè també era la lluita pels drets nacionals.