Recuperar, vint anys després, una sèrie icònica com ho va ser Expediente X per a la tele de la dècada dels noranta és una operació amb més riscos que beneficis. S'ha parlat molt del que va significar: va ser l'embrió dels serièfils quan les sèries no tenien el pedigrí d'ara. I Expediente X té, a més, un llast: el del fracàs d'una segona pel·lícula que no va seguir la mitologia de la conspiració, l'ànima. El canal Fox emet els dimarts els nous episodis, i vistos els dos primers, es té la sensació que les narratives audiovisuals han evolucionat: mentre Mulder i Scully s'han canviat els mòbils, la sèrie no; continua en l'era pre-Google. Un exercici de classicisme volgut? Vull creure que la història, la del passat no explicat, és prou poderosa per no deixar de creure.