Intolerable immobilisme de Sánchez
La posició del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, respecte a la greu crisi oberta a Catalunya com a conseqüència de la nefasta sentència del Suprem contra els líders independentistes catalans ha derivat en un intolerable immobilisme digne dels pitjors temps de Mariano Rajoy al capdavant de l’executiu estatal. Rebutjar les peticions de reunió i diàleg del president Quim Torra, fins i tot malgrat visitar ahir Barcelona, i no agafar-li ni el telèfon situa Sánchez en l’antipolítica. I la coartada sobre l’exigència de la condemna de la violència a Torra resulta impresentable si repassem les reiterades compareixences del president per rebutjar els aldarulls. Sánchez ha de tenir present que la petició de diàleg és un clam de totes les institucions catalanes i d’una immensa majoria d’entitats i organitzacions de la societat civil. I que el més responsable seria asseure’s amb el seu homòleg català per posar les bases d’una solució democràtica a la crisi oberta per la sentència i també al conflicte polític de fons.
Pel que fa al sobiranisme, tots els partits independentistes han de treballar en una resposta unitària a la sentència i a tota la situació que se’n deriva. La gravetat del moment obliga a evitar les actuacions partidistes i deixar al marge l’electoralisme que s’imposa en alguns moments com a conseqüència de la proximitat de les eleccions generals del 10-N, que també irresponsablement Sánchez va forçar. I el conjunt de les institucions catalanes, des de la presidència i el govern de la Generalitat fins al Parlament, passant pels ajuntaments –amb el de Barcelona al capdavant– han de mantenir una lleial coordinació i evitar accions i propostes unilaterals no consensuades que l’únic que fan és afegir confusió entre la ciutadania.