La justícia espanyola, una anomalia
La justícia espanyola s’ha convertit en una anomalia europea pel que fa al funcionament democràtic dels tribunals; especialment pel que fa a la manera com ha afrontat el conflicte polític català condemnant els líders independentistes per delictes inexistents i trepitjant els drets de defensa, com es va poder comprovar en el judici del Suprem i com corrobora el recurs de Dolors Bassa, que denuncia que és grotescament confosa en la sentència de l’1-O com a consellera d’Ensenyament, quan no ho era. Una polititzada i irregular actuació judicial que ahir mateix denunciava Jordi Cuixart en el seu recurs, però que també han posat de manifest amb rotunditat els observadors jurídics internacionals que van seguir el judici. Les conclusions de l’International Trial Watch presentades ahir són inapel·lables: en el judici de l’1-O hi va haver una “violació massiva” de drets i principis jurídics.
L’arbitrarietat de la sentència és impresentable davant les democràcies veïnes de la UE; com ho demostra la decisió de la justícia escocesa respecte a l’euroordre del Suprem contra Clara Ponsatí de deixar ahir l’exconsellera en llibertat, sense ni retirar-li el passaport. Una llibertat que també mantenen a Bèlgica el president Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig, malgrat les euroordres. Sense oblidar el revés que suposa el dictamen de l’advocat general de la UE, que defensa la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, o l’informe del Grup d’Estats Contra la Corrupció del Consell d’Europa, que condemna l’Estat espanyol per la politització de la justícia. Tot plegat evidencia la falta d’integritat democràtica de la justícia espanyola, si més no davant la dissidència pacífica que suposen moviments com l’independentisme català.