Un debat intolerable

Pedro Sánchez ja és, a tots els efectes, el president del govern espanyol. Dues eleccions i un canvi notable en l’actitud, el llenguatge i la capacitat d’entendre’s amb l’esquerra (Pablo Iglesias) i amb una part de l’independentisme català (ERC) han valgut al líder socialista la investidura i el desbloqueig. Caldrà veure si ara manté la línia o defrauda la petita esperança que ha generat el futur govern de coalició en termes d’avenç social, d’avenç democràtic i de desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, però el que ja ha quedat gravat per a la història són les imatges i la banda sonora d’un debat d’investidura alarmant pel nivell d’intolerància i per la victòria dels crits, insults i amenaces sobre el debat polític.

Els grups de la dreta han evidenciat el nerviosisme descontrolat que els genera el primer govern de coalició d’esquerres des de l’Espanya republicana, amb el suport imprescindible, i sempre indigest per al Madrid polític, dels partits nacionalistes i independentistes catalans i bascos. Uns nervis que han conduït a un espectacle indigne d’un parlament democràtic i molt preocupant per a la qüestionada democràcia espanyola, per la falta de respecte a l’adversari, als projectes alternatius i fins i tot a la llibertat d’expressió per exposar-los.

Sembla evident que el sector més immobilista del Congrés i, per extensió, de l’Estat i l’altaveu mediàtic, no han acceptat el resultat de les eleccions, les d’abril i les de novembre, i que fins i tot han intentat boicotejar-lo, primer amb una intervenció excessiva de la Junta Electoral Central divendres passat, i després amb coaccions i amenaces als diputats que havien de donar suport a la investidura. Un comportament intolerable, si no delictiu, que és el pitjor símptoma per a la legislatura que ara comença.