Opinió

La repressió que no s’atura

Més de sis-centes persones han estat represaliades –citades a declarar pels Mossos o la Guàrdia Civil, jutjades o algunes empresonades– en els últims mesos a Catalunya per haver participat en alguna de les moltes protestes que hi ha hagut des que a mitjan octubre es va fer pública la sentència sobre el referèndum de l’1-O, que va acabar amb dures condemnes als membres del govern de la Generalitat, a la presidenta del Parlament i als principals representants de les entitats sobiranistes.

Una repressió que, lluny d’aturar-se, ara que s’afronta una teòrica negociació sobre el futur de Catalunya, s’agreuja encara més, amb acusacions generalitzades de desordres públics i altres delictes menors per a moltíssims ciutadans que, en la majoria dels casos, el que van fer va ser participar en protestes pacífiques, com ara talls de carretera. Un tipus de protesta, d’altra banda, ben habitual a l’Estat espanyol, on, curiosament, els que hi participen estan rebent un tracte ben diferent al de l’independentisme, avesat a càrregues policials, a identificacions indiscriminades i a rebre multes. Un tipus de tracte repressiu que tampoc han rebut mai els grups d’ultradreta, als quals la policia, a Catalunya i a l’Estat, acostuma a protegir.

El dret a protesta i manifestació, emparat per la Constitució Espanyola que tan sovint esmenten les forces unionistes, hauria d’estar més protegit per l’administració, més encara actualment, quan la llei mordassa, malauradament encara en vigor malgrat les promeses del PSOE, facilita una actuació policial molt qüestionable des del punt de vista dels drets humans. La negociació i el respecte als manifestants haurien de prevaler abans que la repressió i la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.