Opinió

Relleu generacional a la Cuba comunista

La decisió de Raúl Castro d’abandonar la secretaria primera del partit comunista de Cuba tanca una llarga etapa de control directe sobre el procés revolucionari que, seixanta-cinc anys després, tan difícil és definir d’èxit com de fracàs. El que és indiscutible és que la Cuba actual no té res a veure amb el bordell venut als interessos nord americans en què l’havia convertida la dictadura de Fulgencio Batista, derrocat per la milícia armada formada pels dos germans, Fidel i Raúl, amb l’ajuda de l’emblemàtic Ernesto Che Guevara. La fi del latifundisme i l’extensió universal de la sanitat i l’educació van ser fites incontestables del règim comunista, però l’arquitectura del nou model social i polític va patir les primeres esquerdes precisament arran de les diferències entre Guevara i els Castro, el primer determinat a dur més enllà el nivell de violència i radicalització que calia emprar per a consolidar la revolució. No hi va ajudar gens el bloqueig comercial que va decretar el govern dels Estats Units, presidit per un jove John Fitzgerald Kennedy incapaç de plantar cara al lobby militar que exigia severitat davant el festeig entre russos i cubans. Sobretot a partir del moment en què el Kremlin va desplegar armament balístic en territori cubà i va situar entre els seus objectius algunes ciutats nord-americanes. Malgrat les pressions externes i els permanents intents de desestabilització interna, gràcies a la capacitat logística dels gestors cubans, a la posada en pràctica d’un règim centrat en la justícia social i a les seductores dots diplomàtiques de Fidel Castro, la transformació revolucionària va tirar endavant, això sí, amb grans alts i baixos econòmics i massa regressions democràtiques. La mort biològica de Fidel Castro va representar, fa cinc anys, un petit canvi de timó que ara probablement serà més pronunciat amb la retirada de Raúl. Però Cuba continuarà sobrevivint sempre que la Rússia de Putin li mantingui la respiració assistida sense la qual el somni d’aquell històric triumvirat d’idealistes no hauria estat possible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.