Editorial

El PSOE, 40 anys al servei de l’Estat

Des que el PSOE va arribar finalment al poder aquell 28 d’octubre del 1982, només hi ha dues coses que s’han mantingut inalterables de les seves sigles, la P de partit i l’E d’Espanya. Socialisme i obrerisme han caigut en un oblit sovint insultant, per exemple quan l’home que va guanyar “pel canvi”, Felipe González, va entrar en el consell d’administració de Gas Natural. En aquests 40 anys ningú ha fet més per la monarquia i la unitat d’Espanya, per exemple, que els socialistes. Amb Alianza Popular, ara el PP, ja es donava per descomptat que les seves profundes arrels franquistes el situarien en la cantonada dreta del terreny de joc, però el règim monàrquic tenia una carta amagada en el seu camí no només cap a la supervivència sinó també cap a la consolidació definitiva, que el partit “republicà” per antonomàsia caigués a les seves mans. La transformació del PSOE va ser tan radical que van passar del marxisme de Karl al de Groucho: si no t’agraden els meus principis, aquí en tinc uns altres. Alguns canvis podien ser políticament discutibles però en el fons legítims i fruit de decisions de realisme polític, com ara el referèndum trampós de l’OTAN, les polítiques descaradament neoliberals, la renúncia al dret a l’autodeterminació (amb la col·laboració del PSC) i el sotmetiment al nou ordre europeu. Ara bé, el partit, ja assentat en el poder, va acabar entrant en una espiral de corrupció incontrolable que va ser poca cosa, amb tot, al costat dels GAL, terrorisme d’estat pur i dur amb la sospita que Felipe González era el mateix Senyor X d’un grup que va assassinar, torturar i segrestar.

El partit va tapar totes les vergonyes de Joan Carles I i, després d’escàndols com ara els d’Ibercorp, el Cesid, Roldán i Filesa, també vam haver de veure com el mateix González acompanyava Barrionuevo i Vera a les portes de la presó. El PP va tenir “sentit d’estat” i els va indultar juntament amb tots els condemnats pels GAL en una prova més de com funciona Espanya. Els socialistes, també els catalans, acabarien votant el 155 de Rajoy. Quaranta anys després, tot lligat i ben lligat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.