Dinou mesos, han tardat Europa i els EUA a enviar els primers senyals crítics contra la massacre de palestins que Israel està perpetrant a Gaza. Són gestos tímids però que indiquen que, després de 50.000 civils morts i d’un bloqueig de l’ajuda humanitària més bàsica, alguna cosa s’està movent en la diplomàcia occidental, si bé lluny encara de la necessària actuació per aturar una matança que, si no és genocidi, “s’hi assembla molt”, com ha reconegut la mateixa vicepresidenta de la Comissió Europea Teresa Ribera. La UE ha anunciat que revisarà el seu acord d’associació amb Israel per possibles violacions de drets humans, el Regne Unit ha suspès les negociacions per a un futur pacte comercial i els EUA, incòmodes amb les “imatges de fam” procedents de la Franja, van forçar dilluns el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a a autoritzar l’entrada –del tot insuficient– dels primers camions d’ajuda humanitària a l’enclavament palestí.

Des del 7 d’octubre del 2023, el llarg conflicte entre israelians i palestins ha entrat en una nova escalada infernal que encara no sabem fins on ens durà. Ningú pot justificar les atrocitats perpetrades per Hamàs al sud d’Israel, però tampoc la represàlia ordenada per Netanyahu, que, invocant el dret legítim a la defensa, ha infligit un implacable càstig col·lectiu als civils palestins, amb les criatures com a principals víctimes. El govern israelià, dominat per l’extrema dreta supremacista, ha desbordat tots els límits amb matances indiscriminades i l’objectiu confessat de destruir la Franja, expulsar-ne la població i prendre’n tot el control. Amb l’empara dels EUA, pels quals tot val en la defensa del seu aliat regional, i d’Europa, tan ferma contra l’agressió de Putin a Ucraïna i que silencia ara a Gaza la vulneració de drets humans que tant es vanta de defensar. Denunciar el setge mortal contra els palestins no equival a posar-se del costat de Hamàs ni és una manifestació d’antisemitisme. Els governs occidentals no poden callar davant la barbàrie, vingui d’on vingui, i han de pressionar arreu perquè prevalgui el dret internacional i humanitari. Què més els cal per obligar Israel a aturar el bany de sang?