Llibres d'infart

Heu llegit Flipo, de Jordi Pujol publicat per Edicions 62, Cançoner d'ukelele sense temes de Manel, de Vicenç Pagès Jordà a Fonoll, Llenceria femenina a la Barcelona de 1714. Picardies entre bombes, de Bibiana Ballbè a La Magrana, La Bíblia en un palíndrom, de Màrius Serra a Empúries, o, encara, Història d'un tema local que no llegiran ni els pares de l'autor —sinó que li donaran un altre ultimàtum perquè es busqui un pis compartit— però que es publica perquè ha tingut una subvenció de la Diputació, d'anònim publicat, naturalment, per la Diputació de Barcelona? No. No els heu llegit perquè no existeixen, però podrien figurar. Són una enginyosa faula de Lluís Nicolau d'Olwer, Jr., en un gran post titulat Els llibres més decebedors de Sant Jordi 2014. La caricatura a què sotmet l'escriptor i el joc entre títol, autor i editorial és brillant. Monólogos de otras personas que no son Buenafuente, de diversos autors excepte Buenafuente, publicat per Planeta, o No me digas que no eche tropezones a la sopa porque es algo que me hace soñar con cabañas abandonadas en paisajes rocosos, d'Albert Espinosa a RBA, conviuen en aquest repertori de volums decebedors amb En realitat el Ganges fa pudor de claveguera, d'Asha Miró a Quantum Llibres, i Hostia puta, creo que cometí un error de base, de Stephen Hawking a Crítica. Hi ha molts negres literaris que mai no tenen el reconeixement que es mereixen: anònims que escriuen els llibres que després signaran grans autors. És el cas de Los secretos del gin tonic de la abuela, d'un negre desconegut a Planeta. Els autors mediàtics també figuren en aquesta peculiar biblioteca de fiascos: els Textos de Schopenhauer para antes de ir a dormir, edició crítica del Dr. Estivill a Urano, Córrer per l'AP-7 en sentit contrari o morir, de Kilian Jornet a Ara Llibres.

Una crítica constructiva a les editorials i una defensa de la bona literatura enfront de la massa immunda de fraus que trobem a les llibreries. Llegiu!