Opinió

De pel·lícula

“Sobre Trump ara ja es podria fer alguna pel·lícula. Ens faltaria només saber el gènere

No es pot pas negar que la victòria de Donald Trump ha estat espectacular, digna de convertir-se en un bon guió cinematogràfic. D'un llargmetratge que hauria de començar ensenyant les imatges de desenes d'analistes, periodistes, tertulians i altres espècies similars vaticinant el seu fracàs més absolut i ironitzant desacomplexadament sobre les pèssimes perspectives del candidat. Perquè no em negaran que ahir, sentint alguns d'aquests tertulians com justificaven els seus errors i capgiraven els arguments –sí, ara la culpa és tota de les enquestes, no pas d'ells com a analistes– senties certa vergonya aliena. Però vaja, que ja tenim Trump a la Casa Blanca. Una bona pel·lícula. Ser president dels Estats Units, per si sol ja s'ho mereix. N'hi ha un munt, i algunes de molt bones. Des de la història de presidents (desenes, probablement) fins a fets històrics (El desafío, de Frost contra Nixon, 13 días, de la crisi dels míssils...), a alguna en què justament els presidents són actors secundaris (la brillant El majordom, de Forest Whitaker...). Però no em negaran que, a banda de les pel·lícules ensucrades (El presidente y Miss Wade, per exemple), darrerament les que dominen el panorama són les d'acció. Amb un president heroi que salva el món de meteorits (Deep Impact), d'alienígenes (Independence Day) o de terroristes (AirForce One, Objectivo: la Casa Blanca...). I jo em pregunto: i a Trump, quina pel·lícula li faran? No ho sé. Cal temps. Però no em negaran que a hores d'ara el que més se li escauria seria alguna cosa a l'estil d'Aterriza como puedas. Veuríem un president inexpert, reunit amb els millors especialistes mundials sobre el canvi climàtic i dient-los que això és un invent de la Xina; assenyalant uns plànols com un home boig i exclamant als seus assessors “aquí hi aixecarem un mur!”, trucant al Kremlim (des d'un telèfon vermell, d'aquells de rodetes) per parlar amb el seu amic Putin i dient frases irreproduïbles sobre els musulmans i, és clar, passant pels passadissos de l'ala oest tocant el cul a les secretàries mentre pica l'ullet a la càmera. Si no fos que és així, semblaria una paròdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.