Opinió

Tribuna

Els Servitge del pa de motlle

“Els Servitge d'Òdena: dos destins contraposats, dues cares inverses d'un temps convuls i d'un país torturat per la història

El dia 3 proppassat, va morir a Mèxic, als 98 anys d'edat, un dels empresaris més rics i més poderosos del món: Lorenzo Servitje Sendra, fundador del conegut Grup Bimbo, l'empresa panificadora més gran de totes, amb clients a vint-i-dos països i amb més de cent mil empleats. Els cognoms d'aquest empresari, com els de la seva esposa, Carme Montull Vallès, mostren unes arrels catalanes evidents que ell, ja nascut a Mèxic, va explorar personalment fins a trobar-ne l'origen al segle XVIII al terme de Castellfollit del Boix. El seu pare, però, procedia d'un altre indret molt proper, Òdena, a l'Anoia. Per tot plegat, ara pot ésser un bon moment de rastrejar aquests orígens, més encara quan la traça d'aquests Servitge –que la branca mexicana escriu amb jota– mostra un reflex fidel de dues realitats que van acompanyar la història d'aquest país a la primera meitat del segle XX: l'emigració a Amèrica per obrir-se camí i les dramàtiques conseqüències de la Guerra Civil.

Ens explicarem. El 1885 va néixer a Òdena Joan Servitge i Torrellardona, un noi cridat a descobrir ben aviat uns horitzons molt remots. Com que no era l'hereu de casa seva i volia evitar el servei militar, l'any 1903 va optar per marxar ben lluny, travessar l'Atlàntic i anar-se'n a buscar la sort a l'Argentina i, finalment, a Mèxic. Allí va casar-se el 1916 amb la seva compatriota Pepita Sendra i Grimau, de Santa Margarida de Montbui, també a l'Anoia, que havia arribat a Mèxic el maig d'aquell mateix 1916, amb l'objectiu de fer-hi un viatge fugaç per visitar la família que hi residia. El matrimoni va tenir cinc fills, entre els quals l'esmentat Lorenzo, que descriuria el seu arrelament personal i familiar amb aquestes paraules: “Soy de materiales importados, pero estoy bien armado en México”...

Instal·lat, doncs, al gran país nord-americà, Joan Servitge, el cap d'aquella nissaga, va treballar primer a La Flor de México, una pastisseria d'un oncle seu, i després a la Pastelería Ideal. Amb l'impuls de la seva dona, van muntar després una pastisseria pròpia que duia el nom d'El Molino (1928). Però Joan Servitge va morir jove, el 1936, víctima d'un infart, i ella va continuar el negoci amb els seus fills. Com que Lorenzo era el primogènit, es va trobar als divuit anys en la necessitat d'ajudar la seva mare i d'oblidar els seus somnis de ser escriptor, historiador o tal volta missioner. En pocs anys, El Molino ja havia esdevingut la fàbrica més gran i moderna de la ciutat de Mèxic. I de seguida va venir la fundació del que seria el grup Bimbo, projecte que va endegar juntament amb el seu oncle Jaume Sendra i Grimau, casat amb la igualadina Anita Mata i Lladó, la persona que, com s'ha explicat sovint, va ser en bona part l'autora de l'osset que simbolitza la marca d'aquest conegut “pan de caja”, com solien dir-ne els mexicans. Així és que, després d'una colla d'anys d'elaboració del projecte i de la reunió del capital necessari, la primera planta de Panificación Bimbo va entrar en funcionament el 2 de desembre de 1945, amb 38 empleats, una desena de vehicles de transport i quatre productes. Els socis d'aquella nova indústria van ser els esmentats Lorenzo Servitge i Jaume Sendra, el terrassenc Jaume Jorba i Sendra, un amic de Lorenzo i un expert en el negoci...

Aquesta va ser una branca dels Servitge d'Òdena, la que va “triomfar” en terres mexicanes, però n'hi va haver una altra de molt més dissortada, la de Josep Servitge i Torrellardona, conegut com a Magí Viladés per la casa on vivia. Nascut també a Òdena, el 1881, era casat i pare de família, pagès i membre de la Unió de Rabassaires. Després de la guerra, en la gran repressió endegada pel nou règim, va ser denunciat per un falangista i se li va incoar una causa judicial. Més concretament, se'l va acusar de ser el responsable de l'assassinat de Mn. Josep Forn, un notable sacerdot i poeta igualadí del qual ell hauria revelat l'amagatall. En realitat, a la causa no va presentar-se cap prova que acredités que Servitge hagués tingut cap mena de participació personal en el crim, però algú devia decidir que l'assassinat de Mn. Forn no podia quedar impune i calia trobar-hi algun culpable. Així és que se'l va condemnar a la pena de mort. Ratificada la sentència, Josep Servitge, el germà d'aquell noi pastisser que havia mort tres anys abans a Mèxic, va ser afusellat el 18 de juny de 1939 al camp de la Bota, a Barcelona.

Els Servitge d'Òdena: dos destins contraposats, dues cares inverses d'un temps convuls i d'un país torturat per la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.