Opinió

De set en set

Gourmets

Les ensopides festes dels Goya acaben amb una relació de gent del ram que ha mort des de la celebració anterior. Enguany es van oblidar de la mataronina, i exiliada a Xile, Montserrat Julió, que ho havia estat tot en el món del cinema i del teatre. Doncs bé: als actes de la 31a edició del Salón de Gourmets –que ha tingut lloc a Ifema, el Juan Carlos de Madrid–, amb 1.630 expositors i 93.346 visitants professionals, vaig enyorar dues persones: Dolors Boadas i Pere Tàpias. Ella havia dignificat l'art de la cocteleria, quan encara era possible passejar per la Rambla de Barcelona. I al seu entorn, i sense cap declaració oficial, s'havia anat estructurant un grup de gent amiga que teníem el Boadas com a referència i punt de trobada. Paral·lelament, el també advocat vilanoví Joan Collell o Pere Tàpias, que mai no va ser admès en el club de la Nova Cançó, era el tornaveu dels que volíem viure, sense tanta tristesa, en un país segrestat. Cançons com La tia Maria, El progressista o El passeig del Carme ens posaven com una moto. Quan vàrem saber que havia tingut un crac, i que aquell gourmet feliç es veia obligat a fer règim dietètic, publica –ell, el padrí del xató i de la cuina de peix– El plaer d'aprimar-se –ai, Senyor!– i el tornem a veure a la tele i a sentir-lo en el seu programa de Catalunya Ràdio, Tapias variades. Si hi fossin, a ella i a ell els hauria dit que en aquesta edició de Gourmets, entre Sant Jordi i la Moreneta, el premi més notable ha anat a parar a Francisco de Gregorio, xef del Virrey Palafox de Burgo de Osma, que ha elaborat El Mejor Torrezno del Mundo de 2017. Com diu Rajoy: “España va bien.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.