Opinió

Full de ruta

Trenta-dos dies

A la Palma d’Ebre, un poble de menys de 400 habitants, fa 32 dies ininterromputs que cada dia uns quants veïns del poble recorren els carrers a toc de cassola

Moltíssims catalans hem anat amunt i avall en els últims anys per defensar el país, les nostres institucions, la nostra gent. Ens hem comptat per milions. A les diades de l’11 de Setembre, a les manifestacions i concentracions de protesta. Dissabte mateix, 50.000 persones, segons xifres de l’Assemblea Nacional, van omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona en el Concert per la Llibertat dels Presos Polítics. Un concert que va servir per omplir la “caixa de solidaritat” amb què es paguen multes i fiances, i també per enviar el missatge “No esteu sols” als polítics empresonats o a l’exili. Les mobilitzacions multitudinàries ens han ajudat a fer-nos sentir arreu, encara que no tothom ens hagi volgut escoltar. Però la tenacitat és individual. I les petites lluites individuals són les que ho fan tot més gran. Aquí cal fer un crit d’admiració a molts petits gestos, fets des de racons amagats, que passen desapercebuts. A la Palma d’Ebre, un poble de menys de 400 habitants de la Ribera d’Ebre, des del dia 4 de novembre, ara fa trenta-dos dies ininterromputs, que cada dia, a les vuit de la tarda, uns quants veïns del poble van decidir organitzar-se i participar en una cassolada per demanar l’alliberament dels presos polítics. En dies determinats, abans de començar a recórrer els carrers del poble a toc de cassola, algun músic local interpreta alguna peça al davant de l’ajuntament. Ni el fred que pela d’aquests dies no els ha fet defallir. Ni que ara estan en plena campanya de collita de les olives, que és l’activitat principal de la majoria de palmencs. Ni el fet que molt poca gent, més enllà dels mateixos veïns del poble, ni tan sols saben de la seva obstinada odissea. No tenen cap altaveu mediàtic. La llàstima és que la decisió d’ahir del jutge Llanera de mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no deixa marge per al defalliment. Les cassoles hauran de continuar ressonant en aquest petit racó del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia