Full de ruta
Esquerdes a Tàrraco
La conservació del patrimoni en una ciutat com Tarragona, que s’aixeca sobre la construïda fa més de dos mil anys, no és fàcil. Ningú no ho ha dit això, tampoc
Esquerdes a Tàrraco. A les pedres mil·lenàries però també en la gestió patrimonial actual. Les actuacions d’urgència que aquests dies ha de dur a terme l’Ajuntament de Tarragona per evitar que s’esfondri una part de la grada de l’amfiteatre romà, el monument més visitat de la ciutat, declarat patrimoni mundial de la Unesco, per unes esquerdes que ja s’hi van detectar fa mesos, són la gota que fa vessar el got sobre una gestió patrimonial qüestionable i discutida per moltes veus del sector de l’arqueologia. El consistori diu que al febrer es van detectar fissures en una part de la grada afegida durant una restauració de l’any 1979 –tot i que l’arqueòleg César Pociña apunta en un article publicat al Circ de Tarragona que el 2016 ja va alertar de les esquerdes–. Al febrer, doncs, van fer un perímetre de seguretat, van tancar al públic l’accés a l’arena i van col·locar testimonis de guix. Però aquests testimonis també s’han esquerdat, cosa que ha posat de manifest el perill que la graderia s’esfondri. I ara correm-hi tots. Aixequem bastides i apuntalem el monument. La conservació del patrimoni en una ciutat com Tarragona, que s’aixeca sobre la construïda fa més de dos mil anys, no és fàcil. Ningú no ho ha dit això, tampoc. Però aquest cas evidencia una deixadesa de l’administració que es fa difícil d’entendre. I que arriba després de polèmiques actuacions de reconstrucció en dos monuments més de Tàrraco: el teatre romà i les restes del circ de la plaça dels Sedassos, on s’han instal·lat unes estructures modernes, de ferro i de fusta, que han aixecat totes les alarmes entre els experts en patrimoni. En el fons de tot plegat s’hi troba un cop més la manca de coordinació entre els diferents àmbits que tenen responsabilitat sobre el patrimoni: administracions públiques, museus, universitat, empreses privades... Interessos sovint divergents que només podran trobar punts de connexió si es crea un òrgan de gestió conjunt eficient; més eficient que l’actual Comissió de Patrimoni.
