Opinió

LA GALERIA

Espectadors de tragèdies

La situació s’agreuja i la xacra de la violència de gènere no s’atura. I continuen morint dones. Sempre seran massa dones

Era difícil no quedar impressionada pel reportatge que va emetre TV3 fa uns dies sobre violència masclista. No només per les cruentes històries que explicaven les víctimes, per la duresa de les situacions de violència física i psicològica que van suportar durant anys, sinó també pel perfil d’aquestes dones. Una educadora, una psicòloga, una advocada, una directiva... Dones intel·lectualment preparades, econòmicament independents, però, malgrat això, emocionalment subjugades i totalment dominades. Veient el reportatge t’adonaves que tu mateixa podries haver estat una d’aquestes dones i que la violència de gènere no fa diferències. I un calfred et recorria el cos.

Sents les víctimes i et queda clar que fer front a la violència de gènere és encadenar una odissea rere una altra. Primer, reconèixer la situació i prendre la difícil decisió de voler abandonar i denunciar el teu agressor. Un camí gens fàcil i molt dolorós. Després, arriba la segona odissea, la policial i judicial, que en molts casos deixa les dones en una situació de desprotecció encara major i que provoca que moltes d’elles s’arribin a penedir d’haver fet el pas. Que acabin pensant que la seva vida corria menys perill abans de denunciar la seva parella és del tot incomprensible.

Però què coi estem fent? Com a dona, em sento insultada. I emprenyada. Molt emprenyada. Perquè moren dones, una rere l’altra. Moltes dones. Fins que no n’hi hagi cap, sempre seran massa.

A les comarques gironines, la manca de recursos per combatre la violència de gènere també es fa palesa. Ho ha denunciat el Col·legi d’Advocats de Girona, a través de la seva comissió de violència de gènere i igualtat. Moltíssimes dones retiren les denúncies contra els seus agressors perquè no confien en el sistema judicial. De fet, les comarques gironines són dels llocs on es dicten menys ordres d’allunyament. Falten pisos per a situacions d’emergència i, ara, únicament La Sopa fa en part aquesta funció –què més li toca fer, a La Sopa?–. Falten experts per atendre les víctimes. Falta de tot. A les comarques gironines i arreu del país. I, mentrestant, la situació s’agreuja i la xacra de la violència de gènere no s’atura. I les dones continuen morint. Sempre seran massa dones. I és imperdonable que ens convertim en simples espectadors d’aquestes tragèdies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia