Opinió

Vuits i nous

La pota del poltre

“Semblava que havíem sortit tots indemnes de l’assignatura de FEN

Com tothom em sembla que sap, a les escoles de la meva època hi havia unes assignatures mig marginals però d’aprovació obligatòria que rebien el nom de “les tres maries”. Una era la de religió. Com que anava a una escola confessional la impartia un capellà. Les altres dues eren formación del espíritu nacional (FEN) i gimnàstica, i anaven a càrrec del mateix mestre. L’assignatura de religió m’agradava, sobretot quan entrava en els episodis bíblics. Passàvem uns llibres il·lustrats per Batllori Jofré, un dibuixant influït per Junceda que un dia vaig saber que va ser el pare del ninotaire polític de La Vanguardia Toni Batllori. La gimnàstica quan obligava a saltar “aparells” em terroritzava. Mai no vaig arribar a superar el poltre. No diguem el plint. Un dia, una de les quatre potes del poltre es va trencar pel pes abusiu d’un saltador. Vaig fer els meus càlculs: “trigaran a reparar-lo i arribarem a final de curs alliberats de saltar-lo”. L’endemà, el poltre presentava pota nova. Un nen de la classe tenia el pare fuster i havia ofert els seus serveis al mestre. De vegades el veig pel carrer. Deu haver fet moltes coses a la vida perquè és seixantí com jo, però sempre me’l miraré com qui no em va donar treva amb l’aparell que tenia nom d’instrument de tortura. Els llibres de FEN, perdonin, em distreien. Contenien contes, sobretot els dels primers cursos. Devien transmetre doctrina intencionada, però també en transmetien els tebeos i la televisió. Un dels llibres es deia Vela y ancla. El mestre ens va dir que el títol tenia doble sentit: “velar”, d’estar despert i alerta, i “anclar”, de mantenir-se ferm. Un altre era Aprendiz de hombre. Els escrits que contenia havien estat aplegats per Gonzalo Torrente Ballester, l’escriptor que molts anys més tard, ja en democràcia, va defensar que els arxius catalans requisats per Franco havien de restar a Salamanca “por derecho de conquista”. Un dels contes no era un conte sinó un discurs de José Antonio Primo de Rivera sobre la unidad de España. Hi ha nens de la meva classe que han sortit matemàtics, metges, historiadors, suposo que per influència de les assignatures que vam passar. Fins i tot un ha estat gimnasta, i uns altres, practicants religiosos. No en conec cap que sortís falangista, més aviat al contrari. El FEN no va projectar cap influència en les nostres vides. El mestre, perquè era un gandul, perquè veia venir el tombant de les coses o perquè els capellans li havien demanat moderació, tampoc no hi va incidir gaire. M’havia arribat a pensar que era un fet general. Avui hi ha convocada a Madrid una manifestació agressiva a favor de la unidad de España, contra el diàleg amb Catalunya, contra Catalunya. “Derecho de conquista”, molts anys “velando” i “anclados”, i pota de recanvi al poltre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.