Vuits i nous
Espectre geogràfic
“Els de marina tenim la meitat d’accessos que els de l’interior
Entro a un bar de la plaça de Vic a prendre un cafè. A la taula del costat, un senyor parla en veu molt alta. És un home que per motius de feina i familiars es belluga molt pel país que té Vic d’epicentre. Tan aviat és a Amer o a Aiguafreda visitant uns parents com a Olot complimentant-ne uns altres, o a Granollers, Ripoll o Manresa per unes gestions. Em fa adonar que els de marina no tenim un espectre geogràfic tan extens. El nostre compàs terrestre és de 180 graus. Els altres 180 que completen la circumferència estan ocupats pel mar, i, a mar, hi anem a banyar-nos i a prendre el sol, no a fer-hi incursions, ni negocis, ni matrimonis. Quan ens desplacem oscil·lem de llevant a ponent o en direcció a la muntanya. L’amputació genera inconvenients d’accessibilitat. A Vic, com a París, s’hi pot entrar i sortir per tots cantons. Als pobles i ciutats costaners, per la meitat. Barcelona, que té un port molt actiu que acull mercaderies i creueristes, és un cas a part, només en aparença. Parlem de camins i carreteres, de viatges fluids i enquadrats dins la normalitat quotidiana. Els senyors de Vic, Falset, Balaguer, Girona i fins i tot Puigcerdà tenen parents i negocis als quatre punts cardinals. Nosaltres hem de fer amb menys, som més endogàmics. Els creueristes miren i se’n tornen sense deixar, que se sàpiga, barreges sanguínies.
No sempre ha estat així. Quan els camins estaven poc fressats, els de marina ens embarcàvem sovint per l’única sortida practicable. El gran Esteve Albert va documentar que el pare de Ramon Llull era de Llavaneres, al Maresme, i que va acompanyar Jaume I a la conquesta de Mallorca. Tots els de marina devem tenir parents a les Balears. A les Balears, hi anem sempre que podem però és per consumir sol, paisatges i gastronomia. Els parents són llunyans en el temps i no hi mostrem cap interès ni els anem a visitar mai.
Rafel Nadal, en la seva última novel·la, El fill de l’italià, fa que el protagonista localitzi a Gènova el seu pare verdader. Gènova es troba davant nostre en el mapa. La corba terrestre i la llunyania la fan invisible. Si hi anem, ho fem normalment amb cotxe. El “pare italià” va arribar per mar, primer a Maó i després a Caldes de Malavella, en circumstàncies de naufragi. Són, de totes maneres, pare i fill? Nadal es refia més d’un gest, d’una expressió, d’una manera de tocar-se l’orella, comuns en l’un i l’altre, que de l’ADN. Colom va venir de Gènova. Va anunciar el descobriment a Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Feia anotacions en la llengua franca de llavors a la Mediterrània, que incloïa expressions en català. En croat, orada es diu orada. El suquet és com el nostre. Fan un fuet com el de Vic?
