De reüll
Per un planeta viu
Ho sabem però no en fem cas: tan indestructible és l’instint que ens destruirà? Recents informes sobre l’escalfament global i sobre l’estat de la biodiversitat alerten del deteriorament dels ecosistemes i de l’extinció d’un milió d’espècies entre animals i plantes a causa de l’activitat humana. Una evidència científica rebutjada per alguns insensats com Trump, Bolsonaro i Martínez Almeida, alcalde de Madrid, que incentiva l’ús dels cotxes en una de les ciutats més contaminades. Efectes de tot plegat? A casa ja els constatem a còpia de devastadors aiguats, i al món, entre 2008 i 2017, 26 milions de des- plaçats interns per la meteorologia extrema i una sequera persistent que alimenta la fam. Ja que alguns dels refugiats climàtics truquen a les nostres portes recordem que l’Àfrica, amb el 13% de la població mundial i el 6% del PIB global, és el continent on més pujarà la temperatura quan només emet el 3% dels gasos d’efecte hivernacle. Som a temps d’una transició ecològica o estem arribant al punt de no retorn? Del 20 al 27 de setembre: Setmana de Lluita per la Justícia Climàtica; 23, cimera a Nova York; 27, vaga mundial, amb el suport d’entitats que reclamen mesures dràstiques per impedir el suïcidi col·lectiu. Davant l’emergència falta voluntat política i la societat mobilitzada pressiona els governs: menys discursos i més accions. Vegeu el manifest En defensa del futur. D’un planeta viu i d’un món just.