A la tres
Joves i compromesos
“Ara el repte ja és un altre: passar de l’escolarització obligatòria a la formació adequada
Davant la resposta ciutadana a la sentència del Procés, tan cert és que no ens podem conformar a enviar els joves a l’escorxador judicial que els espera si els confonen amb un violent com el fet que els nostres fills ens estan donant una lliçó de compromís i mobilització. El penúltim exemple el tenim amb la pacífica acampada universitària. Alguna cosa hi deu tenir a veure aquest model d’ensenyament que els partidaris de la unitat de la pàtria espanyola no poden ni veure però que, en realitat, ha educat tota una generació en els valors de la solidaritat i la justícia. Per això és clau que la docència sigui un aspecte fonamental de la República que entre tots imaginem. Perquè, tot i la saludable implicació del jovent actual en els problemes que els encerclen, hem d’assegurar que les escoles, els instituts i les universitats de Catalunya continuïn formant ciutadans preparats. Lamentablement, els informes dels especialistes acrediten que un elevat percentatge de joves catalans abandonen l’ensenyament a partir de l’ESO. Com si s’hagués estès la falsa creença que amb això n’hi ha prou per obrir-se pas en la cada vegada més complicada vida laboral. La crua veritat és que com menys formació, més treball precari. Hi va haver un moment que la societat va afrontar el repte col·lectiu d’escolaritzar tothom. Ara el repte ja és un altre: passar de l’escolarització obligatòria a la formació adequada. Com sempre, tot és qüestió de recursos, de prioritats i de saber trencar inèrcies fins aconseguir idear i aplicar un model més intensiu i a l’abast de tothom. Mentrestant, ja ho veiem, són les famílies les que han de suplir la manca d’inversió pública, i l’autèntica formació dels joves acaba reservada a les elits que se la poden permetre. I aquesta no és la República que molts volem. Ja ho cantava en Raimon: “Si només els rics estudien, només els rics sabran.” Els joves que aquests dies s’exposen a aturar les porres amb el cap també surten al carrer contra aquesta manca de perspectiva. I si no sabem llegir correctament el que proclamen, els tornarem a decebre.
