Un camí de descrèdit

“Tu el que demanes és el full d’instruccions, i d’això, en la política, no n’hi ha, creu-me; jo també l’he buscat.” Més d’una vegada m’ha repetit aquesta frase un reconegut líder socialista en veure’m certa incomprensió en la mirada quan li preguntava per l’estat de la qüestió. Les negociacions del partit, ja fossin en l’àmbit intern o en l’extern, eren sovint el marc en què es reproduïen les preguntes i aquella resposta. Ara em torna a venir el record d’aquella afirmació en un nou context de negociacions en què, a més a més, els polítics han guanyat experiència en la construcció i la plasticitat dels relats. Equip negociador, taula de diàleg, ara entre partits, ara entre governs, abans i després de la investidura, segons el dia una cosa o l’altra. Tots els condicionants han sortit a l’escena política a canvi, recordem, d’una abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez. Full d’instruccions? No n’hi ha, efectivament. Perquè ara del que es tracta és de recuperar confiances. El PSOE i ERC temptegen la senda que han de trepitjar els pròxims dies per aconseguir un pacte que permeti a Sánchez tornar a La Moncloa i a ERC disposar d’un interlocutor més procliu a trobar una solució política al conflicte. Una ruta, però, esquerdada i de difícil accés després d’anys d’enganys i mentides amb què la classe política ha actuat als ulls de la ciutadania i que ha sumit la política en un profund descrèdit. Seria millor demanar el full de reclamacions.