Opinió

Vuits i nous

L’escultor dels altres

“Pere Casanovas explica la seva col·laboració amb els grans del XX i XXI

Un dia Antoni Tàpies el va cridar a casa seva. Li va mostrar un “manyoc” de filferros i li va dir: “Pere, vull que em situïs això, en gran, a la teulada de la meva fundació.” El resultat va ser l’escultura monumental Núvol i cadira que des de llavors, des que en Pere va enllestir l’encàrrec, s’alça en l’edifici del carrer Aragó de Barcelona. En Pere és en Pere Casanovas. Núvol i cadira no és un versió aproximada del “manyoc” de filferros que Tàpies li va presentar sinó una reproducció exacta i mil·limetrada feta, naturalment, amb material més consistent, al taller que en Pere té a Mataró, d’on ha sortit gairebé tota l’escultura pública que es pot veure pels carrers de Barcelona i altres ciutats, els autors de les quals són els més prestigiosos artistes de finals del segle XX i d’ara. Quan Tàpies el va cridar, feia una temporada que Pere Casanovas convertia en ferro o acer les figures sinuoses que el dibuixant i pintor Pablo Palazuelo produïa. Palazuelo li havia vaticinat: “Quan sàpiga que faig escultures, en Tàpies t’acabarà cridant.” Les peces corpòries que Tàpies ha creat –llits, somiers, armaris, tapissos– s’aguanten perquè en Pere ho ha fet possible. O les instal·lacions de Guinovart, o el pins que Mariscal va plantar a la Pineda de Vila-seca, o les olles i llàgrimes de Frederic Amat...

Antoni Llena, pintor i dibuixant, va presentar a la Barcelona del 92 el projecte d’escultura David i Goliat. Es pot veure a la Vila Olímpica del Poblenou. La maqueta era un filferro que feia de potes i un paper foradat que representava una cara. Pere Casanovas el va materialitzar. Al principi, cap enginyer el volia validar: no era possible que s’aguantés, sortiria volant a la primera ventada. En aquests moments en Pere li fa una petita operació de manteniment. El monument als castellers de darrere l’ajuntament de Barcelona és del mateix autor. Llena va aconseguir que per primer cop en Pere signés al peu vencent la seva discreció. El mateix Llena ha estat l’impulsor del llibre on en Pere explica la seva trajectòria. Es titula L’escultor dels altres. L’ha editat Enciclopèdia Catalana. L’he escrit jo a base de transcriure les paraules d’en Pere. Queda dit: hi surten totes les celebritats artístiques del XX i d’ara. Conté també algunes xafarderies, les justes. També molta amistat i molta generositat. Perejaume l’ha volgut correspondre amb una làmina. El llibre és una meravella. No perquè jo hi hagi intervingut ni tan sols pel pròleg de Xavier Antich. Pel que en Pere explica i per la feina de la Laura Parellada, que li ha documentat l’obra i que és una editora exigent. Un últim capítol es titula “L’escultor d’ell mateix”. En Pere també ha fet escultures. Fins ara no les havia mostrat totes. Quan Palazuelo les va veure va dir: “Ara entenc que m’interpretis tan bé.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.