Opinió

Full de ruta

Futbol a Mauthausen

“Com teníeu ganes de jugar al camp de concentració?”, li deia Etxahun Galparsoro al seu oncle Marcelino Bilbao

Quan amb 24 anys vivia a Barcelona, Etxahun Galparsoro va sentir que la veu de l’oncle Marcelino Bilbao era un tresor a relatar. Sent un nen, Galparsoro escoltava la veu de l’oncle i, tot i no entendre res, ja veia que al voltant d’aquell fil de veu es feia un silenci familiar sepulcral. Sent ja un adolescent el va començar a escoltar amb atenció. Però va ser a partir dels divuit anys, i mentre es llicenciava en història, que aquest donostiarra va posar una gravadora a la veu de Marcelino Bilbao sense saber on anava perquè això ho sabria anys més tard a Barcelona. “Ell se sentia cohibit per la gravadora, com si l’aparell pogués mesurar l’exactitud de les dades que aportava”, relata Galparsoro. El resultat d’anys de converses és Bilbao en Mauthausen (Crítica), el relat d’un deportat que va sobreviure al camp de concentració gràcies a dues coses: l’atzar i el futbol. Sí, el futbol. En aquell lloc de terror, un grup de republicans va fabricar una pilota amb papers, draps, trossos de cuir i cordill i un diumenge de finals del 1940 o principis del 1941 –no tenien calendari– van fer un partit de futbol a l’Apellplatz davant els barracons. Els presoners alemanys i polonesos van alertar que els SS els matarien a bastonades per la bogeria, però no. Georg Bachmayer els acabaria donant una pilota professional i de l’improvisat amistós en va néixer una lliga de futbol on la pilota en joc suspenia per un moment la consciència de l’infern. “És tan surrealista! Com podíeu tenir ganes de jugar a futbol a Mauthausen?”, li deia Galparsoro. “Doncs encara que teníem aquesta sort, perquè precisament en això radicava l’èxit de la meva supervivència fins al moment, a ser bon futbolista! Si jugaves a futbol et coneixien els espanyols i els alemanys i sempre et queia un tros de pa per aquí o per allà, i a Mauthausen això era impagable”, relatava Marcelino Bilbao sobre el joc amb futbolistes professionals com ara Saturnino Navazo. Galparsoro diu que quan l’oncle relatava episodis de futbol no era cregut pels deportats d’altres camps. Però tot això i més és real i viu a Bilbao en Mauthausen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.