Opinió

Ombres de primavera

‘El misantrop’ a Ravensbrück

“També va memoritzar ‘El misantrop’ guardant fins a la sortida el llibre amagat al pit. El duia dins seu per sempre

Sense que hi hagi pogut haver cap commemoració als mateixos llocs per recordar-hi que van ser escenaris de l’horror, va complint-se en aquesta primavera el 75 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració, on s’hi van exterminar centenars de milers de persones encara que no ho fossin, d’extermini, tots els quals, usant-s’hi el gas com a mètode criminal sistemàtic, eren a Polònia i van ser alliberats abans, a l’hivern, amb l’avançada de l’Exèrcit Roig al front de l’Est. Mauthausen, on van morir molts dels catalans deportats als camps nazis i Francesc Boix va fer les seves fotografies testimonials, va ser alliberat el 5 de maig. Uns dies abans, el 29 d’abril, Dachau. El 23 d’abril, Ravensbrück, camp destinat a dones, on hi va sobreviure Neus Català i, havent-hi estat traslladada des d’Auschwitz-Birkenau, també Charlotte Delbo, l’autora de Cap de nosaltres tornarà, Un coneixement inútil i La mesura dels nostres dies.

Commoguda per la lectura d’aquesta trilogia de Charlotte Delbo, n’he escrit més d’una vegada, l’última el 23 d’abril sense haver-hi dit que, justament, va ser en aquest mateix dia de l’any 1945 que un suec amb el braçalet de la Creu Roja (“l’home que apareixia als nostres ulls era el més bonic que havíem vist mai”) va arribar a Ravensbrück anunciant el “matí de la llibertat”. Sabent que Alemanya perdia la guerra i observant moviments al camp que feien pensar que els guardians l’abandonarien o que, si no les mataven, deixarien marxar les recloses, Delbo va pressentir que sortirien el dia 23. Va ser un 23 d’abril que un company de classe a la Sorbona va aventurar-se a caminar al costat seu pel bulevard Saint Michel. Temps després s’hi va casar. Es deia George (Dudach) i va ser un altre dia 23, però de maig, que, tots dos empresonats a La Santé, se’n va acomiadar hores abans que ell fos afusellat. La nit abans de l’alliberament, el cor va estar a punt de petar-li d’angoixa a Delbo i, fent-li nosa, va treure’s del pit un exemplar d’El misantrop (de la col·lecció de butxaca Larousse que “algú s’havia endut per al viatge a Ravensbrück”) bescanviat amb una dona gitana per una ració de pa. Durant tot el captiveri, Delbo va inventar tota mena d’exercicis per fer treballar la memòria amb el convenciment que perdre-la és perdre’s un mateix. Va aconseguir recordar cinquanta-set poemes: “Tenia tanta por de veure’ls fugir que me’ls recitava tots, dia rere dia, durant el recompte.” També va memoritzar El misantrop guardant fins a la sortida el llibre amagat al pit. El duia dins seu per sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.