Ombres de primavera
El ple i el buit
“Per reactivar l’economia, és preferible que ens contagiem en una cabina d’avió abans que en una sala de cinema?
Un meu amic, que deu ser un dels més grans activistes culturals de la història de la ciutat de Girona, em va enviar dues fotografies que, posades intencionadament una al costat de l’altra, potser no arriben a dir més que mil paraules, però alguna cosa signifiquen. En una es veu una sala de cinema (també podria ser de teatre o de concerts, comptant també que n’hi ha que serveixen per a tot) completament buida i en l’altra una cabina d’avió plena de passatgers. Són fotografies que podrien no haver-se fet en les actuals circumstàncies sota els efectes de la propagació i contenció del coronavirus, però que, en el cas que fos així, a diferència de tantes imatges sotmeses a una manipulació, no menteixen sobre la realitat d’un món on les pressions perquè almenys una part dels vols de passatgers es posin en funcionament (i a ple rendiment) tenen més poder que aquelles que puguin reclamar la reobertura de les sales d’espectacles: cosa prevista, però amb unes condicions (si no m’equivoco, només una tercera part de la capacitat) que fan dubtar sobre la rendibilitat de reobrir-les per molt que es digui que, sobretot pel que fa als cinemes, moltes sessions pràcticament estan buides d’espectadors.
Si estem tan exposats al coronavirus, se suposa que, per reactivar l’economia, és preferible que ens contagiem en una cabina d’avió que en una sala de cinema? Dic preferible, però, de fet, hauria d’haver dit “necessari” per a un sistema que, amb tals capteniments, fa pensar que, com temem fins i tot els que no volem ser pessimistes per no caure en el nihilisme, persevera en tot allò que ha dut al desastre.
La veritat és que jo tenia ganes de començar a escriure’ls sobre La cartoixa de Parma, a partir d’algunes coses observades en les seves cent primeres pàgines, però no només s’han interposat aquestes dues fotografies posades en relació (l’avió ple, el cinema buit) amb un muntatge elemental, però revelador, sinó que, per aquelles associacions que cadascú fa i per contrastar-ho, m’han dut a pensar en una altra que mostra una “senyora” que se suposa que fa picar a la minyona una cassola en senyal de protesta. La imatge correspon a una “cassolada” que va fer-se l’any 2008 a Buenos Aires en contra de l’aleshores presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, però a algú se li va acudir fer-la circular per il·lustrar la protesta burgesa, funcionarial i militar al madrileny barri de Salamanca. No tot s’hi val per ridiculitzar els enemics polítics, que es posen ells mateixos en evidència. O, vaja, qui va fer circular aquesta fotografia com si s’hagués fet fa uns dies a Madrid?