De reüll
S’ha aixecat la catifa
El maig del 2013 aquest diari publicava el reportatge Passen gana. S’hi explicava, en uns moments àlgids de crisi contra les persones, que a Catalunya un de quatre infants no tenia coberta la necessitat bàsica de l’alimentació. En quin lloc trobaven aixopluc aquelles criatures, ara nervioses, ara pansides, en procés de descompensació física i mental? A l’escola, on mestres incapaços de posar pell morta a les retallades repartien abraçades, galetes i entrepans de la seva anònima butxaca perquè el decandiment no els impedís pujar al tren de l’aprenentatge. El maig del 2020 una professora relata la seva experiència de teletreball amb alumnes confinats a llars sense ordinadors, amb dificultats de comprensió lectora, angoixats de l’angoixa d’uns pares empobrits i cobejosos de recuperar la seva aula al barracot que una pantalla no pot substituir. Llavors com ara, són els mateixos nens i mestres que protagonitzen la història en majúscules que no es veu, que aixequen la catifa del sistema social i educatiu i en posen al descobert les brutícies: doble xarxa, manca d’igualtat d’oportunitats, escletxa digital, escoles de primera i de segona o tercera... “Aprofitem la pandèmia –ho diu ella– per fer neteja a fons, que tots els centres disposin de sales amples, ventilades, amb una ràtio de quinze, que tot l’alumnat accedeixi a una formació de qualitat.” Arriben recursos, fons que no s’han de reemborsar. Quina serà la prioritat?