Opinió

Ombres d’estiu

Molts d’embolics

“L’actualitat aporta exemples de com és de difícil identificar ideològicament els polítics i de com poden canviar de bàndol

M’ha arribat aquell sensacional moment en què hi ha temps per llegir novel·les. És així que avenço lleugera i entusiasta en La cartoixa de Parma fent-m’hi, però, un embolic, tot i que, de fet, relativament perquè la mateixa actualitat aporta exemples de com és de difícil identificar ideològicament els polítics i de com poden canviar de bàndol (cadascun amb una delimitació incerta) segons les conveniències, però posem-hi que també les consciències. Tampoc no pot estranyar que servidors de l’antic règim es passessin al bonapartisme, que suposadament escampava els ideals de la Revolució Francesa, i que, després, exbonapartistes/jacobins esdevinguessin membres de l’establishment legitimista que es proposava aniquilar el liberalisme amb prepotència absolutista.

El cas és que no em deixo de perdre en el fet que la marquesa Reversi i el general Fabio Conti, alcaid de la ciutadella de Parma on Fabrizio del Dongo està empresonat a la imaginària Torre Farnese, siguin els caps dels liberals parmesans. Són més liberals que el comte Mosca, suposat conservador, que, a contracor, volent-hi renunciar per fidelitat a la seva estimada Gina, continua essent ministre del príncep Ranuccio Ernest IV perquè aquest no n’accepta la dimissió? Ho són aparentment perquè així s’oposen al comte amb la intenció d’ocupar el seu lloc de poder. I per què Ranuccio no vol la dimissió de Mosca? Doncs perquè li reconeix la intel·ligència per, seguint el vent, convertir un príncep absolutista d’un petit estat en el rei constitucional de la Llombardia. No et fot.

Una cosa que, dins de l’embolic, es pot observar prou clarament és que, tot i que a vegades siguin desterrats com en el cas de la marquesa Reversi, que continua conspirant des de la seva “segona residència” a prop de Parma, els nobles (i alguns generals i magistrats) formen part d’una mateixa casta: tenint més o menys poder dins de la cort, en tot cas intriguen per aconseguir-ne més. Poden caure en desgràcia, però no són carn de presó, on van a parar els que no formen part del “sistema”, a excepció de Fabrici del Dongo, que, víctima de passions i cobejances alienes, acaba en una torre de la qual no vol sortir perquè s’hi ha enamorat. Ho explicaré. Dues notes al final: Una és que resta pendent el fiscal general Rassi i l’altra és que, tenint present que no tot és equivalent i extrapolable, no és pertinent fer paral·lelismes amb els presos polítics catalans, que trenquen amb diverses lògiques: només dir que a la presó no només hi han anat a parar CDR mentre que és fa difícil precisar fins a quin punt els que encara hi són, amb les seves diferències, formen part o no del “sistema”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia