Parlament de Catalunya. El diputat senyor Fliros (o la diputada senyora Fliroles) pren la paraula:

“Senyories, seguint el punt primer de l'ordre del dia voldria parlar del cas Florolos... Perdó?... Ah, que haig d'especificar sobre quins Florolos vull parlar. Bé, doncs de tots, no? No som a la Comissió d'Investigació del Cas Florolos? Coi, doncs parlem dels Florolos. Si fos la Comissió del Cas Manolodelbombo, parlaríem de Manolodelbombo, no?... Ah, que només puc parlar dels Florolos que em digui vostè i no de tots els Florolos. Bé, doncs parlaré dels Florolos que a vostè li vingui de gust. Com deia, doncs, seguint el punt primer de l'ordre del dia, voldria preguntar que és el que ha passat amb... Disculpi?... Ah, que no puc preguntar el que jo vulgui sobre els Florolos que vostè em digui que haig de preguntar sinó que haig de preguntar la pregunta que em digui vostè. Llavors, a veure si ho entenc: vostè tria el tema de què jo parlo i la pregunta que haig de fer. És això, oi?... Escolti, i llavors, per què no s'ho fa vostè tot sol i jo me'n vaig de vacances? Conec un hotel... Ah, que aquí està totalment prohibit dir la paraula hotel? I com haig de dir-ne, d'aquest tipus d'establiment?... Esperi, que m'ho apunto: establiment públic on, pagant, donaran allotjament i menjar a una persona com jo, que estic de pas. Moltes gràcies. Quan torni ja li explicaré si m'han entès en algun hotel.

(I així, nens i nenes, va ser com la investigació de la comissió va convertir-se en un bumerang que va copejar a qui va crear-la.
I just al vell mig de la seva credibilitat.)

Comenta l'article a www.avui.cat