Els catalans i les catalanes que, afortunats, al llarg de l'any en curs en compleixen divuit, encara hi són a temps avui de subscriure's gratuïtament a un diari o revista. Avui, en efecte, és l'últim dia per acollir-se a la campanya 18!, del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. Al seu article de despús-ahir, la companya Empar Moliner s'hi referia com “una iniciativa boníssima”, i sincerament, no puc estar-hi més d'acord.

Segurament ja sabreu de què va, però per si de cas, pot venir bé recordar-ho: per l'únic mèrit (que no és pas petit, d'altra banda) de complir divuit anys, el personal pot entrar a www.gencat. cat/especial/18anys/cat/index.htm i subscriure's de forma temporal i gratuïta al diari o la revista que els vingui de gust, a escollir d'una llista de vuitanta publicacions. Ah, i a més de la subscripció, rebran a casa seva aquella samarreta groga amb l'anagrama 18! que llueixen una colla de joves i en Xavi Coral a l'anunci de la tele.

L'objectiu de tot plegat és que els joves (i, ja posats a fer, els seus familiars) es familiaritzin amb la lectura i el consum de premsa escrita. Propòsit lloable i quinta afortunada, la que va néixer l'any de les Olimpíades de Barcelona. Els que vam arribar en aquest món l'any de les de Munic, ens havíem de conformar iniciant-nos en un hàbit tan aconsellable amb la lectura dels fulls de diari que la mare escampava per terra després de fregar i, pel que fa a revistes, amb el Pronto i el Teleprograma. La varietat de publicacions i les facilitats d'accés de què poden gaudir els joves d'ara són certament envejables i ens fan dipositar tota mena d'esperances en els homes i les dones de demà.

Al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s'ufanen de l'èxit de la proposta, que l'any 2008 va recollir 13.097 subscripcions i que el 2009 va arribar fins a les 17.011. Aquest 2010 passaran de les 20.000, i això voldrà dir que, en aquests tres anys, més de cinquanta mil joves de divuit anys s'hauran beneficiat de la campanya. Per si això fos poc, poden presumir d'haver estat pioners a Europa: un any més tard de la primera convocatòria, el govern del petit Sarkozy va posar en marxa un programa de subscripcions gratuïtes a diaris per a joves.

Empar Moliner també es preguntava a quines revistes s'haurien subscrit “ells” si no hi hagués una llista tancada d'on escollir, i aventurava, amb encert quasi segur, unes quantes capçaleres de pèl i ploma. Ara bé, també podem preguntar-nos quines revistes demanarien “elles” en cas de poder triar amb completa llibertat: en els meus temps hauria estat la ¡Vale!, però em temo que això ha quedat enrere. Avui es decantarien més aviat per Playgirl, potser? Per la referencial Sweet Action? Per la glamurosa Diva? O potser per Sólo Camión? S'admeten apostes.