En comptades ocasions hi ha persones en la política que, davant d'un conflicte d'interessos, no estan disposades a sacrificar honestedat i sentit de servei públic a favor d' influència i simpatia amb l'establishment”. Prioritzen l'ètica i la llei per davant del futur personal i la comoditat de la connivència. Dir prou no és fàcil. Tampoc dir no quan les indicacions vénen de dalt. I el més difícil: no desdir-se de la realitat dels fets davant d'una jutge, encara que hi hagi voluntat intensa de no perjudicar ningú. La imatge colpidora de l'exregidora de Ciutat Vella, en solitud i serenor, sense cap recepció oficial a la Ciutat de la Justícia, era l'expressió del preu de la coherència política. Algunes interioritats administratives i polítiques a l'Ajuntament de Barcelona, del cas de l'hotel del Palau, han aflorat també gràcies a la declaració d'aquesta dona valenta. No podran dir els recentment encausats que ella ha estat responsable de cap imputació, perquè els documents i les seves pròpies declaracions contradictòries han posat de manifest l'evidència de la requalificació urbanística i els interessos econòmics en joc. Ara bé, des de la ciutadania, cal agrair a la senyora González com a política, el seu compromís amb la democràcia. El sistema i la salut de les institucions només avança si hi ha servidors públics que saben dir prou enmig de l'aïllament i les contradiccions. Curiosament els recolzaments polítics més importants els va rebre d' ERC. Portabella sempre havia desconfiat del projecte de l'hotel.

El gest de la seva dimissió va entristir molts ciutadans de Ciutat Vella que havien trobat en ella una interlocutora propera i rigorosa. Va impulsar la participació ciutadana, programes de reinserció de dones que es dediquen a la prostitució, va demanar coherència en les polítiques de seguretat i urbanístiques. Dos talons d'Aquil·les de l'Ajuntament de Barcelona. Seria trist que ella es rendís a la solitud i no copsés la importància dels seus gestos i de la seva persona per al futur de la política a Catalunya.

La lluita contra la desafecció democràtica s'ha de nodrir d'exemples de coratge. Weber ho qualifica de carisma.