Ahir va ser la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que va insultar el president de la Generalitat, José Montilla. Li va dir “fascista”, perquè li sembla fatal que vulgui reeditar el Pacte del Tinell. Fa uns dies va ser un altre ésser també de dretes, Eduardo García Serrano, tertulià del programa El gato al agua, d'Intereconomia, que va titllar la consellera de Sanitat, Marina Geli, de “guarra”, de “zorra repugnante” i de “puerca que está fabricando degenerados”, aquest cop per una campanya d'educació sexual. Per cert que em poso als peus de la consellera, després d'haver-la sentit parlar de la qüestió a Els matins de TV3. En Cuní li va preguntar si perdonava el senyor Serrano i ella va contestar: “Sí. I tant que l'he perdonat”. I va fer una pausa i va afegir amb el més dolç dels somriures: “Però ens veurem als tribunals”.

Com era d'esperar, en García Serrano va haver de demanar perdó. I així, doncs, va dir que les seves paraules estaven “allunyades de l'estil que li va ensenyar el seu pare” i fins i tot va fer una mica de poesia (poesia també de dretes). “Ahí donde tirita el hombre que ha sido ofendido y tirita también el que ha ofendido de vergüenza le tengo que pedir perdón”, va proclamar.

La Cospedal encara ho va fer millor. Després d'haver dit que el president de la Generalitat és un feixista (una paraula que segurament la dona coneix prou bé) va “negar” haver-l'hi dit i va demanar-li excuses per una “interpretació errònia” de les seves paraules. Com es veu, quan els de dretes es posen a insultar són boníssims. Però són infinitament millor quan es disculpen.

Comenta l'article a www.avui.cat