Opinió

El voraviu

Vall Clara, president

Ni PSC ni En comú Podem paeixen, i per això llencen noms al buit

Ho ha llegit bé, amic lector. Posats a fer, i vist el que veiem i escoltem, em proposo com a president. No com a president de la Generalitat, això no, però sí com a president del Parlament. “Tant per tant, sabates grosses”, que deia l’àvia Neus. Si el PSC ens pot fer perdre el temps dient que presenta l’Eva Granados i En Comú Podem ens el pot fer perdre dient que proposa Joan Carles Gallego (tots dos saben que llencen un nom al buit), em presento jo també, obviant que no soc diputat, ja que la majoria de la gent no ho sap pas, que es necessita ser-ne. Potser cola. Mai m’hauria pensat que escoltaríem tant teatre del dolent i que enyoraríem Inés Arrimadas i la seva comprensió lectora dels resultats electorals, en no presentar-se a una investidura en què no tenia cap possibilitat. Però no és ni això. No és la síndrome Arrimadas, la que els fa fer el gamarús d’aquesta manera. És que els resultats del 14-F són la constatació dels dos fracassos històrics que protagonitzen i no ho paeixen. El PSC, clau en el tardofranquisme i la transició, perquè va saber ocupar el centre, no ha sabut entendre que allò que durant 30 anys havien pogut aïllar en la marginalitat (l’independentisme i el republicanisme) havia caminat cap a una vocació de centralitat i l’havia escorat a ell. En Comú Podem és la manifesta dilapidació del potencial polític que semblava que els havia originat el 15-M, en aquell llunyà any 2011 i el moviment dels indignats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia