Opinió

El voraviu

Té consciència, el rei?

Entre confitar-se-la i la inviolabilitat, no és estrany que perdi la xaveta

Un lector recordava ahir com Nicolás Salmerón, tercer president de la Primera República espanyola, va dimitir perquè no va voler signar unes sentències de mort que l’executiu havia aprovat i que com a cap d’estat havia de sancionar. Per a ell era una qüestió de consciència, he rellegit en un manual d’història. No volia restablir la pena de mort. Si la consciència no li permetia continuar com a cap d’estat, dimitia i un altre! Són les coses de les repúbliques. El va succeir Emilio Castelar, quart president de la Primera República espanyola. La pregunta, ara que aquesta pardala de l’Ayuso no frena en la seva insistència sobre el rei dels espanyols i la signatura dels indults, la pregunta, deia, és: el rei, té consciència? Millor dit: pot tenir consciència, segons la Constitució constitucionalista que ens uneix? És evident que si en té, se l’ha de confitar, perquè si no la corona passa a la nena i no sé si a la mare de regent, i, sigui com sigui, un bròquil considerable. La consciència que el va portar a pronunciar i televisar el discurs del 3-O difícilment el portaria ara a signar indults si no li obligués la Constitució. Ja hi toca, ja, la pardala. Serà tan rei dels espanyols com vulgueu, però un individu al qual per una banda no se li permet tenir consciència i per l’altra gaudeix d’inviolabilitat, ha de perdre la xaveta per força, i no ha d’estranyar que acabi com l’emèrit o com tants altres Borbons que en el Regne d’Espanya han estat autèntics penques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia