Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

La Caixa de Pensions, 1905 i CaixaBank, 2021

Seria lògic que La Caixa centralitzés els seus serveis a Madrid

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, fundada el 1905, va ser fins fa ben poc la primera entitat d’estalvi de l’Estat espanyol. Actualment, després de l’absorció de Bankia, es situarà com una de les entitats financeres més grans de la península Ibèrica i d’Europa. Al servei de qui estarà aquesta caixa? El 1932, Francesc Moragas, fundador i director general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa, deia: “La Caixa de Pensions ha viscut sempre per a dos grans amors: l’amor humà i l’amor a la terra catalana.” Un any abans s’havia proclamat la República espanyola i s’havia constituït la Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià.

Les entitats públiques, siguin la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol o el del Paraguai, tenen sovint necessitat de crèdit a curt termini per a complir amb alguns dels compromisos contrets amb anterioritat. La Caixa deia i repetia que el seu servei s’havia de limitar a Catalunya i al govern de la Generalitat i d’institucions catalanes. Actualment, la situació és ben diferent. CaixaBank, després de l’absorció de Bankia, s’ha convertit en una entitat financera molt potent, però amb el domicili social a València i els serveis centrals dividits entre Barcelona i Madrid. Els directius de CaixaBank no saben ni dir “bon dia” perquè el castellà ha estat sempre la seva llengua. Tot i que la Generalitat de Catalunya tenia competències sobre les caixes, de fet aquestes depenen del Banc d’Espanya i del govern estatal. Si les coses no canvien i el procés s’atura, seria lògic que La Caixa centralitzés els seus serveis a Madrid i que la catalanitat que predicava Moragas sigui substituïda per la “españolidad”.

El 5 d’octubre de 1931, el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià signava un acord financer amb Josep Maria Boix i Raspall, sotsdirector de La Caixa. Les operacions de crèdit estaven destinades a cobrir les necessitats de tresoreria del govern català. El govern espanyol actual no ha intervingut en demanar llibertat per als presos polítics i tampoc ho ha fet el senyor arquebisbe de Barcelona, tot i que li ho vaig demanar en nom dels Evangelis. Ara es presenta l’ocasió de finançar les sancions econòmiques imposades pel Tribunal de Cuentas a diversos polítics catalans amb motiu de la “violenta i sanguinària guerra” entre Catalunya i Espanya –gairebé no cal dir que és broma– amb motiu dels fets de l’1 d’octubre del 2017. Curiosament, el crèdit de la Caixa de Pensions a la Generalitat de Catalunya del 1932 coincideix quantitativament amb el que, ara, hauria d’avalar CaixaBank al govern català. No cal dir que 5 milions de pessetes del 1932 no són equivalents a 5 milions d’euros del 2021.

Al final ha estat l’Institut Català de Finances el que s’ha fet càrrec de la situació, ja que no hi havia cap entitat bancària disposada a avalar persones com Artur Mas, Raül Romeva i als altres trenta-dos polítics independentistes que han expressat el seu desig amb una caritat que gosaria dir cristiana

En aquests 88 anys i escaig han passat moltes coses a Catalunya i, entre d’altres, la desaparició de fet de les caixes d’estalvis. L’actitud del govern espanyol és, una vegada més, una actitud de repressió i d’escanyament de l’economia catalana. Els catalans continuem predicant la unitat del procés i el dia que l’aconseguim ens trobarem que no tenim ni deu euros a la caixa per pagar una bombeta que s’hagi fos. Qui mana a can Ribot...?

Que Déu ajudi CaixaBank i que concedeixi el do de llengües als alts executius de CaixaBank. Així sia!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.