Opinió

opinió

Els casals de gent gran, un tresor

Ells van haver de reconstruir un país que encara està fent via

Sant Daniel de Girona té revista pròpia: La Revista de la Vall. Ja voldrien altres publicacions tenir la seva qualitat i dignitat. L’equip de redactors, coordinats per la Laia i la Queralt, han aconseguit una comunicació amb cor i ànima. Hi batega la història de la vall (els masos, el monestir, la flora i la faula) i s’hi dona protagonisme a la nostra gent gran (la Maria de la Torre, en Lluís de cal Rajoler, la Dolors de can Garcia, la Neus de can Carreras, la Dori Manjón, en Lluís Balliu...). Ens agrada a tots els veïns perquè hi descobrim nous racons i antigues històries. Enhorabona a l’equip que la fa possible!

En el penúltim número hi entrevistaven la M. Àngels Bahí, presidenta de l’Associació de la Gent Gran de la Vall. Com passa en totes les feines vocacionals, una mestra com ella no s’acaba de jubilar mai del tot. Des que la Conxi li va demanar a ella i en Joan Ayats que es fessin càrrec de l’associació (ja fa catorze anys!), sempre ha estat allà: organitzant i impartint tallers; animant, acollint i cuidant els veïns de Sant Daniel, però també de Girona. El taller de fusió de vidre que hi va començar té una fama més que merescuda. Els casals de gent gran són un tresor que cal cuidar. És un deure social i cívic. A la gent gran els devem un reconeixement. Ells van haver de reconstruir un país que encara està fent via. Cal dotar aquestes associacions de tots els mitjans materials, tècnics i, sobretot, humans que necessitin. Al mateix temps, hem d’animar la nostra gent gran a apuntar-s’hi i fer-hi cap. Avui, més que mai, en una situació de pandèmia en què la solitud ha ferit l’ànim de tanta gent, la presencialitat i la companyia mútua es fan més que necessàries. Als casals de gent gran s’hi pot trobar aquest ambient de companyonia i bon veïnatge que desfà boires i estimula l’esperit. Ens fem ressò, doncs, del desig que ens va expressar la M. Àngels: animem els grans, però també els joves, que entrin als casals i associacions de gent gran i participin de les activitats que s’hi organitzen, ja sigui el taller de teatre, el de fusió de vidre o el de puntes al coixí. És una manera ideal de recuperar el contacte directe amb els nostres veïns i cuidar-nos mútuament. I moltes gràcies també a totes aquelles persones que, com la M. Àngels, dediquen el seu temps i la seva vocació de voluntariat a fer possible aquests projectes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.