Opinió

A la tres

I ara, què?

“Des del 2017, l’independentisme mira de trobar una fórmula per revitalitzar-se a si mateix. I no la troba

La memòria té alguna cosa de peculiar. Hi ha records que ves a saber per què es fan més llunyans en el temps del que tocaria, però alhora hi ha imatges o instants que per la seva vivesa sembla que haguessin passat ahir. I no és el cas. Aterrant-ho en l’afer que ens ocupa, resulta que ja fa quatre anys d’aquell 2017 que ens va fer córrer tant a tots plegats. I fa mal dir si d’ençà ha passat massa temps o massa poc perquè la situació política del país s’hagi capgirat com ho ha fet. Talment com un mitjó. Disquisicions al marge, quatre anys ja sembla prou marge de coll perquè l’independentisme comenci a fer-se aquella pregunta que es resisteix a fer-se de manera honesta: “I ara, què?” Una manera sintetitzada de dir quina hauria de ser la fórmula magistral per revitalitzar un moviment que electoralment continua exhibint fortalesa, d’acord, però que està políticament paralitzat. I, per mirar de trobar una resposta, fora bo tornar a girar la mirada al 2017, i al seu 1 d’octubre. La celebració d’aquell referèndum va ser el propòsit compartit que va permetre aparcar diferències tàctiques, més enllà fins i tot dels límits de l’independentisme més canònic, per assolir un objectiu únic i compartit –que es pogués votar–, i encetar després un conflicte amb l’Estat que desemboqués en la creació d’una república. El més descoratjador va ser descobrir després que per a tot això últim, fer la independència, no hi havia ni el més mínim pla ideat, però copiant la resposta oficial, d’això, si de cas, ja en parlarem un altre dia. Però tornant al “I ara, que?”, es fa més que difícil imaginar quina podria ser la recepta que torni a posar el procés en marxa. Un nou 1-O? Una DUI? Un cicle de mobilitzacions sostingudes en el temps? Les possibilitats són moltes, cert, però cap sembla tenir, a priori, viabilitat, capacitat d’aglutinar sensibilitats diverses o de posar l’Estat en tensió, tot i que a aquest últim li cal poc per fer-ho. De fet, alguns fa quatre anys que hi donen voltes per mirar de quadrar el cercle. I no hi ha manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia