Tensió de tresoreria

En l'argot oficialesc en diuen “tensió temporal de tresoreria”, que vol dir, ras, curt i clar, “Senyors, no tenim un cèntim”. I aire! Aquesta és la situació que ha viscut —i que viu— durant aquests darrers mesos i encara ara el govern. Tot plegat, disfressat amb tants d'eufemismes com calgui. Quan l'oposició li ho va retraure, el conseller d'Economia, discrepant Antoni Castells, els va replicar, ben ofès, que tant se'ls en donava “desacreditar la institució”. Aquest estiu, com a conseqüència del gran crèdit que ha de merèixer, el govern va ajornar pagaments. Ara no ho sabem, perquè, malgrat la crisi, a l'estiu tot insolvent viu, i ningú reclama res. Ja patirem al setembre. Potser aleshores pagaran perquè la Generalitat —se'n van fer ressò ahir els diaris— ha col·locat un paquet de deute a un interès insensiblement més alt que el del govern de l'Estat, i a través de La Caixa. Si no, ni de bon tros. Per què la UE no li fa un test antiestrès? Al govern, no a La Caixa. I ningú parla clar. I voldríem saber de quin mal morirem.