Una (altra) història ridícula

Doncs ara resulta que el Departament d'Estat del govern dels EUA va elaborar un informe sobre la situació dels drets humans a la molt plural Espanya de les autonomies. Deu ser veritat que els americans són els gendarmes del món, però també podem considerar provat que a l'esmentat Departament hi treballa algun notori pentinador de gats. El cas és que l'informe incloïa una relació de casos de ciutadans que en algun moment han sentit la necessitat de denunciar que el castellà és perseguit a Catalunya o a les Balears. Concretament, els talibans de la llengua catalana serien especialment actius en l'àmbit de l'escola, a Catalunya, i en el de la sanitat pública, a Balears. Com sap tothom, si vostè té l'acudit de parlar-hi el castellà, tant a la Catalunya maleïda com a les Balears renegades l'inflaran d'entrada a multes i mastegots. Però és que, a més, als seus fills els reclouran dins aules de reeducació i, quan vagi al metge, li receptaran injeccions de bromur, perquè no torni a reproduir-se.

Bé, com dèiem, l'informe es limita a recollir aquesta relació (forçosament breu) de demandes, sense fer-ne cap valoració ni comentari. Això es va fer públic el passat mes de març, sense que ningú hi demostrés el mínim interès. Fins ara, que ha arribat a mans dels insomnes periodistes del diari El Mundo, sempre vigilants en defensa de les llibertats lingüístiques. Els esbirros de l'amo de la piscina hi han vist el cel obert, en l'informe americà, i han tret el santcristo gros: els EUA denuncien la discriminació del castellà a Catalunya i les Balears. Menjar de déus per als paladars constitucionalistes més exigents. De seguida hi van comparèixer la resta de comensals habituals en aquests convits, i es van posar tots a sucar-hi i tornar-hi a sucar. Allò era festa grossa.

Tant, que fins i tot el proverbial president Zapatero es va veure obligat a pronunciar-s'hi. Ho va fer sortint de la seva visita de l'altre dia al Palau de Marivent, on va fer saber als espanyols (començant pel primer de tots, que no és altre que Sa Majestat) que fins ara hem anat malament, però que encara podem anar pitjor, com es veurà en breu. Sobre l'informe de marres, Zapatero va ser tan enèrgic com sempre: va declarar no estar-hi “molt d'acord”, ja que, segons ell, la convivència entre llengües cooficials “funciona raonablement bé” a Espanya, i no nega que puntualment s'hagi arribat, horror, a “vulnerar l'equilibri natural” entre el castellà i el català, que ja sabem tots quin és. En tot cas, va anunciar que des del govern espanyol es remetrà un “informe complet” sobre la qüestió al Departament d'Estat dels EUA, que ja l'esperen amb candeletes. Com que em sembla que jo tampoc no hi estaré “molt d'acord”, amb aquest nou informe, per mi ja se'l poden encabir a l'orifici que els vingui més de gust.