L'antitapa

Fa anys que passo els estius a Londres i Amsterdam i per tant puc constatar amb coneixement de causa que els anomenats tapas bars s'hi han convertit en tota una plaga. Solen ser tan representatius de qualsevol tipus de cuina que es pugui fer a l'Estat espanyol com el restaurant barceloní El Mediévolo n'és de la cultura gastronòmica del segle XIII; són regits en general per anglesos i holandesos que deuen pensar que en posar quatre talls de pernil en un platet ja han creat una tapa tan autèntica com la primera, inventada, diuen, per Alfons X el Savi (al mateix segle XIII). I ni parlem dels intents recents de fer tapes regionals. A Londres, per exemple, el Barcelona Tapas Bar i Restaurante serveix gerres de sangria amb pebrots de piquillo mentre els clients escolten flamenc en directe. A Amsterdam, Tapas Català diu que fa autentieke Catalaanse gerechten, com ara “pulpo a la gallega” o “queso Cabrales”. Quin alleujament descobrir, doncs, en aquesta mateixa ciutat, la Taverna Barcelona (tavernabarcelona.nl). Aquí, des de fa tres mesos, dos barcelonins de nom Jordi ofereixen —en un menú escrit en holandès i català i prou— escalivada, esqueixada i altres plats catalans acompanyades de cervesa Moritz o de vins exclusivament principatins. Tot —fins les albergínies— ho importen de Catalunya. El negoci rutlla més que bé, segurament perquè a aquestes alçades als holandesos els deu sorprendre tant trobar un restaurant català de debò com un català que trobés, a Barcelona, un restaurant xinès que servís un menjar que faria que els xinesos se sentissin, de cop, com a casa.