Bomba artesanal o casolana

El dimarts dia 3 d'agost al matí, diria que abans de les onze, escoltava Catalunya Informació. La locutora, magnífica, parlava de l'explosió d'una bomba, en un lloc remot que ara mateix no recordo. Una bomba “de fabricació artesanal”, va dir.

Fins ara, quan es parlava d'un artefacte fabricat pels mateixos terroristes i no pas comprat als mercats de bombes i d'armes en general, es parlava d'un artefacte de “fabricació casolana”. Però diria que parlar d'un artefacte de fabricació “artesanal” suposa un pas més en la sofisticació del terrorisme postmodern. I que consti que l'ús de l'expressió artesanal per parlar d'una bomba és perfectament correcte. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans vol dir que és una bomba feta a mà. És clar que també és, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, una bomba feta a mà però “amb pretensions artístiques i amb repetició de peces”. Tenen les bombes de fabricació casolana pretensions artístiques i presenten repetició de peces? Doncs jo ara mateix no ho sé, però no em costa gens d'imaginar que sí. Els terroristes solen tenir molt d'amor a les tradicions de la terra que defensen amb la vida (sobretot la dels altres). 

Potser les bombes que els terroristes palestins tenen a bé fer servir contra els seus enemics israelians presenten uns colors típics: per exemple el clàssic escacat blanc i negre amb farbalans del mocador. En canvi, les bombes de fòsfor blanc de fabricació industrial (no artesanal) que el govern israelià té a bé aplicar als seus enemics palestins deuen ser de colors més adotzenats, tot i que, pel que m'han dit, són d'una eficàcia comprovada. Sempre que veig a la tele la ministra Carme Chacón en una missió de les seves, interessant-se pels tancs i pels míssils amb aquell somriure, m'imagino que deu preguntar coses relatives a allò que està veient. No puc evitar pensar que diu, per exemple: “Que ggguapo, aquest míssil”. O que pregunta: “I aquest? És molt letal? El tenim, nosaltres?”.