Ús o abús?

Deu fer uns trenta-cinc anys, i en el marc del Congrés de Cultura Catalana, que havia començat a funcionar abans de la mort del general, Ramon Folch i Guillèn havia publicat un dels llibres de referència bàsics, per a científics i defensors –de veritat!— de la terra de la Catalunya Gran. O sigui: dels Països Catalans. Del llibre, en destaco tres valors afegits: el rigor del científic, del biòleg, del coneixedor –sense trampes– del nostre medi natural; la crida no gens dissimulada a la lluita col·lectiva per salvar un patrimoni natural que tant la voracitat dels especuladors com la negligència còmplice dels polítics –somniàvem: si Ell desapareix, si torna un règim de llibertats, els polítics elegits tindran la defensa del medi natural com una de les prioritats de govern– feien perillar; l'àmbit nacional, geogràfic, de la proposta... per raons òbvies, no gens forçades: la defensa, per exemple, del litoral no es podia limitar a la regió del Principat, o de les Illes, o del País Valencià...

Tornen les eleccions. Ja suenan los claros clarines: gastarem en demagògia buida el que ens queda, encara pur, al rebost de la memòria... per aconseguir un mig per cent més de vots d'un col·lectiu de votants que, amb sort, no arribaran ni al cinquanta per cent dels censats. A més, i com que hem renunciat, de facto i per imperatiu legal, a l'àrea nacionalitària dels Països Catalans —àrea cap cop més esbocinada, més desconnectada: ni les televisions ni els diaris en català travessen les fronteres regionales—, la defensa d'una unitat territorial serà la de la reserva índia d'utòpics, envellits i nostàlgics.

Fa trenta-cinc anys que cada juliol vaig a passar uns dies a la Mola de Formentera. Deu fer quatre anys que vaig ser l'encerregat del pregó de les festes de Santa Maria, amb el títol La seducció de la fragilitat. Enguany, i ja reinstal·lat a Madrid, he clavat, al costat de la pantalla de l'ordinador, una frase que em va colpir: “Formentera és fràgil. Per favor, no la rompis!” Els que ho deien ara volen plantar pins, tot i que proclamen que són savines, al far de Barbaria. Que Al·là els confongui. ¿Per què no eviten, en canvi, amb la proposta d'un transport no contaminant, que els cotxes puguin arribar al far?