Els pobles de cartó pedra

No és millor qui viu en una ciutat que aquell que ho fa en un poble, ni tampoc una realitat és superior a una altra, això sí, uns i altres tenen una diferent visió del món. La mentalitat urbana ha avançat a passes de gegant a partir dels mitjans de comunicació més variats, dels cotxes, de les capitals comarcals i les del país. També per la mobilitat que produeixen els intercanvis laborals, estudiantils, de lleure i cultura, mèdics i sanitaris. I com no podria ser d'altra manera per les persones que els caps de setmana, per vacances o per relació familiar present o pretèrita el “seu” poble és un punt de referència clau en la seva vida. En ella Barcelona és el far que ens projecta al món i sobre el propi país, ella és la qui ens dóna el necessari cosmopolitisme en un món global.

Entre els 7,5 milions de catalans no som massa els que som de poble, nascuts i criats en una comunitat on tothom es coneix, on els noms de les cases o motius identifiquen més que els cognoms i les adreces. Gent que cada dia tenim un aparador diari de la varietat social, cultural i econòmica. Dels més variats comportaments de la gent, des de les virtuts, creences i ideologia a les febleses més acusades. Des d'aquells que viuen en funció del que toca, de la moda a la política, les vacances o els valors socials, fins aquells altres ancorats en una forma de ser inamovible com el terra que els ha vist néixer. Irreductibles als canvis fins que són inevitables.

Un poble és una comunitat de gent que té uns paràmetres similars pel que fa a recursos econòmics i un projecte col·lectiu més o menys comú. Els vots per l'Ajuntament marquen més que en el medi urbà la voluntat de la gent en un moment concret, sense oblidar el factor humà de coneixença de tothom, evidència que fa més difícil que l'aparell del partit pugui imposar un nom per damunt de tots i de tot, com sovint passa a les ciutats.

De la relació constant apareixen les afinitats, relacions, amistats i afectes més profunds per sempre més. Potenciem economia, cultura, territori identitat. I en període festiu celebrem la festa major i tota mena de festes i aplecs. Aquí és on tenim la pedra a la sabata.

Hi ha pobles que viuen pels de fora, pels estiuejants o esquiadors, pels boletaires o en definitiva pels forasters, i s'equivoquen de ple. L'anonimat urbà va als pobles per trobar-hi caliu, personalitat específica i diferenciada, per sumar-se al que és autèntic. Tenim un exemple que serveix d'avís concloent, el segon tripartit si no ha quallat no ha estat solament pels “gavinetaires” (apuñaladores) Zapatero i Montilla, segons paraules de Pasqual Maragall, sinó per no tenir personalitat nacional, per viure en funció del PSOE, per no tenir ni paraula ni fets. Per forçar-nos a un matrimoni espanyol sense cap mena d'amor.

A partir del que un és pot projectar el poble, la cultura, el país. Atraure i seduir. Els pobles han de tenir la seva pròpia forma de ser, sumant-hi el forà per potenciar pertinença i canvi. El milió i mig de catalans va ser notícia a tot el món per la nostra específica reivindicació nacional. Catalunya es troba a si mateixa quan s'oblida dels models aliens, es digui Quebec, Lituània o la Kosova i avança vers un model de llibertat que passa per ella mateixa. Nosaltres som el model. Cada poble és el seu propi model.