La llengua d'acollida
El recurs del Defensor del Pueblo ha confirmat el que s'esperava. La sentència del TC contra l'Estatut té una significació que no és només jurídica i ha reforçat una posició d'hegemonia subjectiva de Madrid vers Catalunya que comença a plasmar-se. Alguns juristes van dir que el tema de la llengua no afectaria essencialment la política lingüística a Catalunya i ara la realitat política demostra que això només comença.
La gravetat de la situació és notable per diverses raons. En primer lloc perquè la qüestió de la llengua és prou emblemàtica perquè ens adonem que en la interposició d'aquest recurs s'ha volgut imposar clarament una interpretació de la sentència que s'allarga en el temps futur i que condiciona el panorama del català de manera determinant. En segon lloc, és trist que amb la quantitat de drets de les persones immigrants que poden vulnerar les administracions, sobretot pel que fa a la dificultat de regularització, i als processos d'expulsió, el Defensor del Pueblo hagi triat aquest pretext i li preocupi que el català no els permeti una acollida amb garanties.
La llei d'acollida va ser aprovada en el Parlament de Catalunya amb el màxim consens polític i ni tan sols aquest element democràtic ha servit per contenir la activitat impugnadora del Defensor del Pueblo.
El dret de les persones immigrants a rebre classes de català i en català a Catalunya és incontestable. Els darrers anys hem pogut comprovar com aquest element d'integració està permetent igualar la capacitat d'accés al treball i a la integració social en termes d'equitat. Això no li interessa al Defensor del Pueblo.
El que realment preocupa a Madrid és que la dimensió de futur de la manifestació massiva contra la sentència pugui créixer en procés sobiranista. La reacció és aquesta, màxima contundència institucional i gens de sentit democràtic. La política de partits i la de la societat civil haurà de treballar molt i bé els propers temps. Les coses no seran fàcils, i la defensa del català i de la nostra legitimitat per legislar a Catalunya tot just ha començat. És una qüestió de principis.