Arquitectura popular
L’estudi evidencia que en poques dècades molts masos s’estan enrunant
Em vaig enamorar de les Gavarres el llunyà 1976 participant en la campanya Salvem les Gavarres, que va aconseguir més de 5.000 signatures per aturar les urbanitzacions descontrolades i les plantacions d’eucaliptus. A l’estiu del 1983, vaig refermar els vots fent de vigia forestal al puig d’Arques. Coneixent camins, masos, racons i sentint la vida que palpita en aquestes muntanyes, i identificant moltes restes gràcies als noms pintats pel malaguanyat Jaume Abel. I des del 2000 cada any hem travessat pel dret el massís de Llagostera a la Bisbal rememorant la gesta d’Isabel Vila amb motiu del Foc de la Bisbal. Hi ha moltes raons per estimar aquest espai d’interès natural que des del 1998 gestiona el Consorci de les Gavarres i que en conjunt ocupa uns 350 km². En el lliurament dels premis Gavarres 2021 es va presentar el llibre Les Gavarres. Aprendre de l’arquitectura anònima, que recull i descriu materials, tècniques i solucions de la tradició arquitectònica dels habitatges que hi ha a l’entorn de la serralada. És un treball molt interessant editat per Greta (Grup de Recerca i Estudi de la Tradició Arquitectònica), a partir d’una idea del tècnic Oriol Granyer i l’arquitecta Olga Muñoz, amb el suport del Consorci i la Diputació i la col·laboració d’un grup d’especialistes. S’aprofundeix fins a detalls de gran valor en com han evolucionat les cases i masies de diferents municipis (21 pobles del Baix Empordà i el Gironès comparteixen les Gavarres) i es mostra la petja de la humanització. Es parla d’habitatges que no han sofert grans reformes o que s’han mantingut i restaurat seguint l’estil de l’arquitectura popular que en el seu dia els havia bastit. L’estudi evidencia que en poques dècades molts masos que havien aixoplugat diverses generacions s’estan enrunant i que en els casos en què es fan intervencions solen ser poc respectuoses amb la tradició arquitectònica. Per elaborar el llibre, els autors han accedit a més d’una trentena de cases, moltes deshabitades i de diversa tipologia i període de construcció. Els capítols s’agrupen en temes: l’aigua, la roca, l’obertura, el rajol, l’arc, la post i l’emblanquinat, i també es parla de basses i recs, d’escales i voltes, d’espieres i obertures, de portes i finestres, de forns i molins, de les parets seques... És una obra que ens retorna a unes Gavarres habitades si som capaços de treballar per reivindicar i salvaguardar un patrimoni únic.