Opinió

opinió

8-M, no val a badar!

S’ha fet i s’està fent molta feina... però en queda tanta per fer!

Ens cal unir esforços per avançar “cap a la nova normalitat feminista” i aconseguir la plena igualtat entre dones i homes.

Aquesta setmana hem commemorat el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. He participat activament en diversos actes escoltant les veus de dones representants de diferents sectors socials, econòmics i polítics, i en una cosa estem d’acord: s’ha fet i s’està fent molta feina... però en queda tanta per fer!

En l’acte institucional celebrat a Girona amb la presència de la consellera d’Igualtat, la nostra mare va tenir l’oportunitat de representar les dones del sector pesquer llegint una part del manifest d’aquest 8-M, que, sota el títol Cap a una nova normalitat feminista, alerta de tot allò que considerem normal i no ho és, des de retribucions laborals inferiors pel fet de ser dona fins a tractaments vexadors en el dia a dia passant per tasques quotidianes assumides només per qüestió de gènere. Els dies abans del 8-M, quan a la mare li van proposar de participar-hi, no va dubtar ni un moment a contestar: “I tant que podeu comptar amb mi! Jo ja sé llegir”!

“Jo - ja - sé - llegir!”, aquestes paraules m’han fet reflexionar sobre una altra normalitat que donem per segura en l’actualitat: l’educació. Ella, que representa tota una generació de dones que van néixer i créixer en la postguerra, que han viscut canvis socials i econòmics transcendents al llarg del segle XX, és exemple per a nosaltres de lluita i coratge i un estímul per continuar reivindicant la importància de l’educació per garantir la igualtat d’oportunitats i prevenir els estereotips de gènere, el sexisme i la violència de gènere.

En aquest sentit no podem badar, i ens cal unir esforços per continuar treballant cada dia amb la complicitat d’institucions públiques, associacions, agents econòmics i socials i persones sensibilitzades per avançar “cap a la nova normalitat feminista” i aconseguir la plena igualtat entre dones i homes. D’altra banda, les imatges que ens arriben des d’Ucraïna de la barbàrie de la guerra, de dones i homes que lluiten per defensar el seu poble davant una invasió russa que ha dinamitat la convivència pacífica en què vivien, ens han d’esperonar a no donar res per fet i escarrassar-nos a enfortir la democràcia per garantir des del respecte i la llibertat el desenvolupament que tenim com a persones, ja siguem dones o homes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia